THEATRE:

Cultura i espectacles

 

Fernando Arrabal:"El teatre és el barometre de la societat"

Juan Carlos Pérez de la Fuente, director del Centro Dramático Nacional, estrena a Barcelona el seu muntatge de la polèmica obra de Fernando Arrabal 'El cementerio de automóviles'.

Marta Monedero / BARCELONA

 

"L'art és com el penis,
que no es transforma
en fal·lus per
voluntat pròpia"

Conscient que només amb la seva presència ja enlluerna, Fernando Arrabal no va resistir ahir la temptació de dissertar sobre el teatre, l'art i la seva obra -passada i futura- en una comferència a la FNAC, on es presentava el muntatge que el director del Centro Dramático Nacional, Juan Carlos Pérez de la Fuente, ha fet de l'arrabaliana El cementerio de automóviles, que aquesta nit s'estrena al Teatre Principal.
Quaranta-tres anys després que Arrabal escrivís la llavors polèmica obra que només s'ha muntat un cop a l'Estat (1978), amb direcció de Víctor García, ara se'n fa una nova versió amb Juan Gea, Carmen Belloch i Paco Maldonado com a protagonistes.
Arrabal combrega amb aquesta versió "perquè davant l'excés de tramoia dels muntatges anteriors, per fi he reconegut la meva obra, que ha tornat a l'origen, a com jo la vaig escriure, intentant que fos de lectura tan senzilla com ho poden ser els Evangelis".
Nen superdotat, integrant del moviment surrealista i amic de Dalí, Kundera i Cela, el dramaturg espanyol que viu a París, on es va exiliar, es passeja amb l'àurea de provocador i càustic. Qualifica El cementerio de automóviles d'"obra intemporal", ja que parla dels grans temes: "L'amor, la traïció i la immortalitat de l'ànima", unes qüestions que ja abordava "la mitologia clàssica" però que Arrabal situa en una societat moribunda, en la qual els personatges, ocults en cotxes que ja no s'utilitzen, estan condemnats a una desagradable convivència.
Aquest cementiri vol ser una metàfora del seu pensament: "Igual que els meus mestres, Sòcrates i Kant, jo crec que el mal ho envaeix tot". I els personatges són, en realitat, "okupes, homes d'avui i d'ahir, perquè, què era Diògenes sinó un okupa?". O sigui: atemporal, però plenament vigent, perquè "el teatre, com els escacs -una de les seves grans passions-, és el baròmetre de la societat", un art que, "com el penis, no es transforma en fal·lus per voluntat pròpia".
Enmig d'un discurs tan brillant com caòtic, Arrabal confessa que de les ganes de reescriure El cementerio de automóviles en va sorgir la seva última creació, Claudel i Kafka, que s'estrenarà d'aquí a dos mesos a Israel. De totes maneres, l'autor tornarà a Barcelona a finals d'any per a l'estrena al Mercat de les Flors de l'obra Hitler en el seu búnquer.