INTERVIEW:

Fernando Arrabal Dramaturg, novelálista, visionari

"No em comparin amb ningú!"

Quim Aranda

Q.A. Vosté esbossa el final di una civilitzación?
F.A. Ha llegit la novelála?
Q.A. S'.
F.A. Quan?
Q.A. Aquesta nit passada.
F.A. Ha trigat molt?
Q.A. Un parell d'hores.
F.A. B. s el que demano. Dues hores per a una novelála; 1 hora 11
minuts per a una obra de teatre.
Q.A. Per qué exactament 1h 11 minuts i no 12 minuts?
F.A. No suporto teatre màs llarg. Tot ha de tenir una mesura, com la
mecànica quàntica o les matemàtiques. Per cert, ahir em vaig assabentar que el pare de Mandelbroth ja formava part del grup Bourbaki. Ho coneix, oi?
Q.A. Ho sento, pero no.
F.A. El grup matemàtic fundat el 1935.
Q.A. ÀI aixo qué t a veure amb la meva pregunta?
F.A. La geopolitica obeeix a les matemàtiques, jove.
Q.A. Ah!
F.A. No sein refia?


Q.A. Si vosté ho diu.
F.A. Retingui una dada. Desembre del 1989. Alain Finkielkraut i jo
parlant, a Maastricht, davant un grup de iugoslaus. ÀSap qué vol dir
Iugoslàvia?
Q.A. Unión d'eslaus del sud?
F.A. Molt b. Doncs Finkielkraut i jo parlant davant d'ells. Ja veus,
noms nosaltres dos, els dos monstres, parlant davant dels iugoslaus.
Els vaig fer una classe de matemàtiques. No s'ho esperaven.
Q.A. Qué els va dir?
F.A. Pero, que no m'escolta?
Q.A. Atentament.
F.A. Doncs, els vaig explicar que la geopol'tica del XIX obe·a a la
teoria de conjunts, la formación d'Itàlia i d'Alemanya n'es la prova, i
la geopol'tica actual obeeix a la teoria dels fractals.
Q.A. Per aixo parlava de Mandelbroth, oi?
F.A. Molt b. Els vaig anunciar, a serbis, croats, bosnians, a tots, que
serien independents, perqué la geopol'tica obeeix ara a la teoria dels
nmeros fractals, fracturats, trencats.
Q.A. I la geopolitica espanyola, tamb obeirà els fractals?
F.A. El mónn es fractura. Pero la geopolitica futura serà la teoria de
motius.
Q.A. I qué passarà a Espanya?
F.A. Sap? Jo he llegit les l'nies de la m del rei d'Espanya. Pero aixo
no vol dir que conegui el futur. El futur no es coneix. Vost, que s
mig francés, ho entendr.
Q.A. En tinc la pinta?
F.A. Jo puc llegir el català pero no sónc com vost. La teoria de motius diu que en el mónn ja no importen ni els poetes, ni els filosofs, ni els
dramatugrs. Quan vagi a Paris el proxim dia 20, ho entendrà.
Q.A. I si no hi vaig?
F.A. No em contradigui, jove. Els poetes, els filosofs, els dramaturgs
no importen ara; importaran en el futur. Ara noms importen les
princeses. A Paris ho veuro; hi veuro l'altar que li fan a Lady Di. Pero
nosaltres...
Q.A. Qui sónn "nosaltres"?
F.A. Poetes, dramaturgs, filosofs estem creant el mónn del futur.
Q.A. Aixo em tranquilálitza.
F.A. Vosté ha estat actor?
Q.A. Mai.
F.A. Ho volia haver estat?
Q.A. Potser, de petit.
F.A. I hauria volgut intrepretar Fando, de Fando y Lis, oi?
Q.A. Tenia altres models.
F.A. Pero vosté s tossut, eh!
Q.A. I vosté no em respon res del que li demano.
F.A. Miri, jo analitzo la civilitzación i veig que estem assetjats per
aranyes, girafes, hipopotams, per un ramat de tot aixo.
Q.A. Decadéncia, doncs?
F.A. No, renaixement amb sang, suor i llàgrimes.
Q.A. Pensava que era el patiment amb sang, suor i llgrimes.
F.A. Per favor, no em citi un geopol'tic. Perqué, a ms, l'envejo molt i
li tinc molta gelosia. s un dels grans escriptors del segle. Ho sabia?
Q.A. Si. He llegit un parell de volums de les seves memories.
F.A. De debo? Meil pot citar?
Q.A. M'ha dit que no ho faci.
F.A. Pot o no pot?
Q.A. ÀSap com justificava fumar puros durant les entrevistes?
F.A. T un puro per a mi?
Q.A. No, pero podem demanar-ne un si vol.
F.A. Qué deia?
Q.A. Que fumava puros perqué tot el cerimonial li permetia pensar les respostes.
F.A. Ah! Mai ser com ell. Perqué jo sónc espontani en les entrevistes. Jo no he llegit Churchill, pero l'he imaginat. Com Alcib'ades, quan es
ficava al llit amb Socrates, que deia que li podia llegir el pensament.
Q.A. S'hauria ficat al llit amb Churchill, vost ?
F.A. Espiritualment, ho he fet sovint... Pero vosté s molt groller. ÀLa policia mai l'ha parat pel carrer i li ha posat unes manilles?
Q.A. Encara no.
F.A. Pero qu fa la policia en aquest pais?
Q.A. ÀLa consciéncia de grup, colálectiva, s un Ç'soplo de nada en el
vacioiÈ?
F.A. No citi els clàssics, jove.
Q.A. El citava a vosté.
F.A. I qué sónc? Sónc un clàssic.
Q.A. En qué treballa ara?
F.A. Jo no treballo, jove. "Que treballin els altres", com deia Unamuno. Li dir que les meves obres sónn o dolentes o menys dolentes. I les menys dolentes sónn les que escric ms de pressa. N'he escrit una en una nit.
Q.A. Com Sagarra!
F.A. Pero qué fa, vosté? Que no em comparin amb ning! Jo sónc nic, maco o lleig; tonto o llest, genial o no, sónc nic.